Dels encerts

Les primeres setmanes de juliol, els joves que, amb 17 o 18 anys, enfronten l’elecció de carrera universitària, sovint ho fan atrapats en un laberint marcat pel desconeixement o la pressió. El risc d’aquesta elecció no és només encertar en la carrera: és encertar en allò que, vocacionalment i professionalment, els acompanyarà tota una vida. 

A Catalunya, com també passa a la resta d’Espanya, aquest desconeixement es manifesta dràsticament en les dades. Segons l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU, aproximadament un 33,6% de l’alumnat abandona els estudis universitaris inicials —sigui definitiu o canviant de titulació—, amb taxes d’abandonament primerenc que oscil·len entre el 28% i el 37% segons la universitat.

La principal causa? L’enfocament erroni en la nota d’accés i l’aparent prestigi de les titulacions, en comptes de l’interès propi. Els joves estudiants tendeixen a ignorar aspectes fonamentals: el pla d’estudis de la carrera escollida, les assignatures que s’hi fan, les sortides professionals…

Sovint tampoc es para atenció en quines són les seves motivacions, quines competències els defineixen, quina vida volen construir. Difícil, sí, sense un assessorament sòlid, la decisió es basa en criteris externs i superficials, convertint l’entrada a la universitat en un acte de supervivència acadèmica més que no pas en l’inici d’un projecte de vida professional. 

L’elecció universitària és massa important perquè sigui només un joc de notes o pressions. L’objectiu ha de ser guiar els joves perquè triïn amb coneixement i responsabilitat, i no per a complir amb l’expectativa social o de les pròpies famílies. Cal garantir que triar -sobretot a aquestes edats- no sigui només un trànsit, sinó un acte conscient al començament d’una nova -i fantàstica- etapa vital.