De cultura i resistència

Sant Jordi és, sense cap mena de dubte, un dels dies més bonics de l’any. Els carrers s’omplen de llibres, de roses i de somriures. Però darrere de les imatges entranyables que vivim al final del dia s’hi amaga una realitat que sovint passem per alt: el negoci massiu que s’ha construït al voltant de la cultura i la celebració de l’amor. Si bé als seus inicis, la diada de Sant Jordi era una oportunitat per reivindicar la llengua i fomentar la lectura, ara sembla que el que compta no és el contingut, sinó la venda.

Llibres que es compren per inèrcia, roses que tripliquen el seu preu, campanyes publicitàries que empenyen a consumir més que a reflexionar… I mentre les llibreries petites s’esforcen per sobreviure, els autors locals queden eclipsats per famosos que publiquen llibres sense fi. Potser ha arribat el moment de preguntar-nos quin tipus de cultura volem defensar. Una que es ven com una moda efímera, amb rànquings i signatures cronometrades, o una que es construeix amb temps, amb lectures lentes i amb converses profundes? La cultura necessita espais de resistència, i Sant Jordi —si volem— encara pot ser-ne un. Un dia per descobrir autors que no surten a les portades, per conversar amb llibreters que recomanen llibres des de la seva passió, per pensar també en quines veus volem amplificar. Potser no cal comprar el llibre més venut, sinó el que transforma. I, sobretot, cal recordar que la cultura, quan és autèntica, no necessita grans campanyes. Només necessita ser compartida. Amb llibres, amb paraules, amb gestos. També amb una rosa, és clar que si.