D’emoticones i emocions

En els últims 25 anys, les emoticones han transformat la nostra manera de comunicar-nos. Aquestes icones visuals han permès enriquir els missatges digitals, aportant matisos emocionals que sovint es perden en la comunicació escrita: un somriure, una cara de sorpresa, un petó… 

Aquests símbols visuals faciliten una comunicació més ràpida i intuïtiva, actuant com a activadors d’emocions que poden substituir o complementar el llenguatge verbal. Tanmateix, és important ser conscients que, aproximadament el 25% de les emoticones poden ser mal interpretades pels receptors, i tenir en compte la importància del context i la claredat en la seva utilització.

L’ús d’emoticones varia significativament segons l’edat dels usuaris. Segons un estudi recent de la Universitat Politècnica de València, els adults utilitzen emoticones amb més freqüència que els adolescents. Aquesta investigació, que va analitzar prop de 103.000 missatges de WhatsApp, revela que els adults inclouen emoticones en aproximadament el 40% dels seus textos, mentre que els adolescents només ho fan en un 1,3% dels casos.

Aquesta diferència es pot atribuir a la voluntat dels joves de distingir-se de les generacions anteriors. Per a ells, les emoticones són elements que ja estaven presents quan van començar a utilitzar dispositius mòbils, associant-les sovint amb els seus pares o adults. Així, prescindeixen d’aquestes icones com una forma de reivindicar la seva pròpia identitat. 

A més, els adolescents tendeixen a preferir altres formes d’expressió, com els stickers personalitzats, els mems o el text pur, per transmetre emocions i sentiments. Aquesta preferència reflecteix una evolució en la comunicació digital, en què els joves busquen -com ha passat sempre- maneres de diferenciar-se i expressar les seves emocions.