Enguany 100

Amb l’any que comença, aquesta columna arriba al número 100. Gràcies per la paciència si n’heu llegit més d’una! Sobre el procés d’escriure 100 columnes n’ha escrit un bon article la companya de columna del divendres, Mar Camacho. No ho sabria dir millor. Recupereu-lo al digital del Diari Més. Jo recordaré moments de la relació amb valtros, el públic.

A l’inici, a la foto portava un jersei de coll alt. Quan va arribar el bon temps persones que em llegeixen em van dir que els feia calor només de veure’m. Així que li vaig demanar al dire de fer-me un retrato amb camisa. Aleshores em parava gent pel carrer per aplaudir-me el canvi de look. Jo que creia que era un detall menor!

Uns dels Golfus amb més èxit de reacció van ser els que vaig dedicar als crims del pantà del Gaià, que n’hi ha hagut més d’un, pel que sembla. Ja sap què es fa, el Carles Porta. I els que han provocat més odiadors o haters són un en què vaig criticar ‘El meu avi’ i el seu autor, l’Ortega Monasterio, que va provocar algun comentari ple d’edatisme i fòbia al Sud. 

És a dir: l’Empordà i els símbols sagrats, com l’havanera, no es toquen, vell camptarragoní! I algun de dedicat a la política. M’han acusat de ser d’un partit polític per un article en què justament defensava al líder de “l’altre” partit polític! Es veu que no m’explico bé.

D’altres reaccions et posen content. Com quan una coneguda escriptora s’interessa per una de les meves dèries, Lluís de Salvador. O com saber que la filla d’un altre periodista, Josep Roca Garcia, padrí de casament dels meus pares, llegeix les meves columnes.

Senyora Roca, torni a trucar a ma mare, si vol, que no vam pensar d’apuntar el seu telèfon i no li podem tornar la trucada!