«Els montruosos crims de Guernica»

El titular és una cita textual d’un article, ‘Roma i el martirologi de Guernica’, del meu admirat Lluís de Salvador, publicat al Diari de Tarragona-Portantveu de la CNT el 22 d’octubre del 1937. I el cito per dues raons. Una perquè el periodista tarragoní és del tot cabdal en el que explicaré. I l’altra perquè amb aquesta frase vull que s’entengui bé que no critico que el president alemany hagi demanat perdó pel bombardeig de Gernika. El bombardeig de la població basca per la Legió Còndor nazi va ser, sí, un crim monstruós.

Però el govern alemany ha de demanar perdó per altres bombardejos criminals de la Guerra Civil, com els de Tarragona i el Camp. Lluís de Salvador va detallar els de la ciutat, del 1937 al 1939, en una memòria recollida el 2009 en el llibre Quan la mort venia del cel. El quadre Guernica, de Picasso ha ajudat que el món prengués consciència de la violència i la barbàrie. I a Tarragona també tenim un document únic per ser conscients del dolor i de les víctimes causades pels trimotors Savoia italians i els hidroavions Junkers alemanys.

El llibre esmentat i el seu bessó, Tarragona sota les bombes, la crònica que De Salvador fa de la vida o la supervivència a la ciutat entre 1936 i 1939, són el nostre Guernica. El “quadre”, la visió sensible que reflecteix els bombardejos. I la Biblioteca Hemeroteca Municipal, que va publicar-los, és el nostre “Museu del Prado”. I la seva directora, M. Elena Virgili, i la família de Lluís representen les persones que van portar el quadre de l’exili.

Lluís de Salvador va morir fa 50 anys, el 20 d’octubre del 1975, un mes abans que el Dictador, i hem deixat passar l’aniversari sense commemorar-ho prou. També hem de demanar perdó.