L’Oriol de la Torre
Opinió
Així com Messi ha tornat al camp del Barça, Oriol Castro, el Messi dels fogons, torna a casa, a la Torre d’en Barra, però ell a jugar-hi un partit d’homenatge, una conferència. Amb un golàs de les organitzadores, el Grup de Dones, que demanen que l’Ajuntament el faci fill adoptiu.
Me’l presenta l’Antònio Sonsona, que coneix tothom, i que ja fa 17 anys que no ven diaris! L’Antònio li porta un retall de diari on anuncien la xerrada. Em sap greu no haver-n’hi portat un del Golfus que l’hi vaig dedicar: «La Torre no disfruta».
La conferència és emotiva, i gustosa. Hi recorda que els pares van venir aquí el 1963, i que per a l’Oriol les últimes barques d’arrastro eren els Tres Reis, que portaven regals de la mar a tothom. Regals com els popets, que ara es paguen a 1.200 euros el quilo a Madrid.
L’Oriol ve acompanyat dels altres dos Reis de la família, la dona Maite i el fill Oriol, que per primer cop assisteix a una xerrada del pare. Quins nervis per això, diu l’Oriol, més que en presentacions «estrellades». Els altres dos Reis, els de la feina, són el Mateu i l’Eduard.
Abans de treballar amb ells, que van coincidir al Bulli, Castro (nom molt de Baix a Mar) recorda que va començar professionalment en un mític restaurant torrenc, el Morros. I que la calçotada del Disfrutar la fan amb calçots, liofilitzats, del Danielet, guanyador de gairebé tots els concursos de Valls.
Abans de la xerrada, li comento a l’Oriol el que vaig escriure a l’article, amb la pregunta que li hauria de fer l’Ajuntament torrenc: «Què podem fer junts?». I ell em respon: «Sempre els ho dic: el que vulguin!»
Vale Pino & cia., ja ho sabeu. Antònio, li podràs passar el retall amb aquest article a l’Oriol, sisplau?