Alta política

He deixat passar uns dies perquè s’acabés del tot l’episodi de l’Alice a les Terres de l’Ebre i per respecte i suport a les persones que han patit greus destrosses a les seves cases. El Govern de Tothom ha promès importants esforços econòmics per a la reconstrucció, però continuen les queixes per la manca de manteniment dels barrancs i la gestió d’alarmes. En un tema tan delicat no vull ser frívol però sí irònicament crític. Perquè el desastre per les pluges ens ha permès descobrir que comptem amb una nova comarca, la Ribera Alta.

La va «presentar» la consellera Parlón en una compareixença, tot llegint les comarques ebrenques en un paper. Molta gent va pensar que s’havia confós, que volia dir Ribera d’Ebre, i que pels nervis l’havia mesclada amb la Terra Alta. D’altres creien que parlava de les comarques valenciana o aragonesa d’aquest nom, i van dir-se: «carai, si que arriba lluny el poder de la Generalitat catalana». Tothom vol dir tothom, doncs, de Fraga a Guardamar!

Però ca, no era un error perquè el Govern de Tothom no s’equivoca ni desconeix el país. La consellera s’avançava i en la mateixa roda de premsa –dos per u– aprofitava per donar a conèixer una realitat que el 1987 ja demanava Flix per diferenciar els sectors nord i sud de la comarca actual. El 1897 l’enginyer Esteve Suñol ja definia les Riberes Altes de l’Ebre per que no es confonguessin amb «la Ribera», que és com es coneixen aquí les dues ribes de lo Delta. Escolteu les cançons de Quico el Célio i companyia, i ho comprovareu.

El Govern de Tothom està atent a les reivindicacions del sud. Tot el que fa és a consciència, per Alta política. I com dic, jo no vull ser frívol sinó irònicament crític.

Ebre, amunt!