Feu teatres…

Que diu que tindrem un teatre a l’aire lliure al dissortat Preventori de la Savinosa. Ho va afirmar, en entrevista d’Oriol Castro en aquest diari, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. Bones notícies o, com deien en català medieval, alberíxies! No voldria ser aixafaguitarres i perdre cap possible escenari, ara que es veu que comença a sonar la guitarra dels projectes electorals i comença la festa. Però, si parlem de teatre a l’aire lliure, també s’haurien de posar calers per reformar l’auditori del Camp de Mart.

I acabar d’arreglar el Metropol. Que diuen que l’obra s’allarga, que si al 2026, que les grans inversions s’hi faran al pròxim mandat... Mentrestant anem perdent llençols, com un teatre en qui ningú pensa, el més gran de la ciutat, i que va tenir el seu moment als anys 80: hi van actuar Dagoll Dagom, Teatre Lliure...

Em refereixo a l’enorme sala d’actes de l’antiga Laboral. I em pregunto si en l’operació de traslladar el Complex Educatiu a un solar entre Bonavista i Campclar algú ha pensat en replicar-hi aquest gran teatre. Però em temo la resposta: ai, no, que no hi cap! Deien que el teatre de la Laboral queia «lluny» — tot i que hi ha busos i cotxes, i bé que aneu a Barcelona al teatre, no? —però aniria bé un espai escènic a Ponent.

A Tarragona se’ns fa gran la criatura, el FITT i la programació vull dir, i la roba es queda curta. Cal pensar en metropolità, comarcal o «diputacional»: a Torredembarra sembla que això del teatre «nou» tira endavant. I l’Ajuntament torrenc i tarragoní, o la Sala Trono, podrien comptar-hi com a un espai per coprogramar-hi.

Parafrasejant un eslògan de la República: Feu teatres... teatres... que són els vehicles de la victòria!