Tarragona Pura

Em va quedar al tinter dimecres passat però d’avui no passa. Heu de veure ‘Roma Pura. Lorca a Tarragona (1935)’. Dimecres que ve us en posaré examen.

La “fan” a YouTube i al web o una de les reemissions de TAC12. Recrea – mai millor dit, ja ho comprovareu – la visita fa 90 anys del poeta García Lorca a la molt romana i massa poc imperial ciutat de Tàrraco. La direcció i guió són de Joana Zapata, i el documental combina intervencions d’experts amb actors interpretant els papers dels protagonistes. D’això en diuen ‘docuficció’ però no podem parlar de ficció sinó de transposició fidel al llenguatge cinematogràfic d’una crònica de diari única. La que descriu la trobada entre el periodista Lluís de Salvador i Lorca, en què el poeta narra la visita a la ciutat durant les festes de Santa Tecla. Una transcripció suggeridora, que ens porta sense parades al 1935.

Això gràcies a la fotografia, que suggereix un blanc i negre que no ho és, de Sergi Martín, i al treball dels actors i l’actriu. No vaig tenir la sort de conèixer De Salvador, però me l’imagino clavat al que presenta Arnau Colom, mirant-nos, al públic, com en una de les conferències que donava el periodista: bon comunicador i irònic. Toni Maseras també brilla sobretot en el Lorca que ens parla directe als ulls. I Viviana de Salvador, neta del Lluís i filla d’actriu, com ella, es transforma (no podia ser d’altra) en Margarida Xirgu, en un joc de miralls que provoca vertigen: actua com a Xirgu davant dels ulls del seu avi (en la “ficció”) i ella mateixa com a Viviana intervé en la part “docu”.

Joc d’ulls i miralls, dos enfocaments per a dues visites. O n’hi va haver una tercera amb Dalí? Fos com fos, tot això és Tarragona Pura!