Camp, fes-te major

Ha arribat setembre i l’hora de tornar a treballar. I paradoxalment o simptomàticament, les festes majors. Setembre i agost són els mesos que concentren més festes majors, també dites ”majons”. I al Camp de Tarragona són l’oportunitat de trobar parella, ocasional o més o menys definitiva. 

La majoria dels que em llegiu sou filles i fills de festes majors, no m’ho negueu. Dels balls, en concret. El fet d’anar resseguint festes majors ha estat la manera més segura de no aparellar-nos amb cosines o cosins com si fóssim monarques borbònics. Millor que les discoteques de la costa, on vas a parar!

El ball és un procediment més fiable que el Tinder. És més difícil d’enganyar la persona que toques, i que t’enganyin, perquè quan fas match, quan balles amb la noia o noi que desitges, el contacte amb el crush és més directe, ràpid i real. Com va escriure Paul Valéry, entre l’home i la dona el més profund és la pell.

Em direu, i tindreu raó, que de vegades et donen carbasses i no es produeix el contacte. Dolorós, però penseu que són aquelles persones les que s’ho perden, au fot-et! Les ballades de folk hi han trobat una magnífica solució: els canvis de parella, sense preguntar, són tan freqüents i variats que és molt difícil que no trobis algú amb qui compartir ball i el que calgui, si tots dos voleu.

I ara em direu que això era “antes”, que amb l’emigració que tanta por us fa, ja no passa. Com si anar de poble en poble no fos una emigració! I jo us contestaré que el premi d’encertar preguntes sobre les músiques de la festa major enguany a Torredembarra l’ha guanyat un torrenc “de tota la vida”, si tal cosa existeix, el Pau, i un de nascut a l’Uruguai. Kevin, ara balla amb qui vulguis!