L’allioli s’està negant, tu ja m’entens...

La tarragonina Robli no ha guanyat el Soc i seré del 3cat perquè no ha li ha sortit bé l’allioli, una salsa tan important que decideix un concurs més que les preguntes setciències. Em passaria el mateix.

Amb permís del romesco, l’allioli és la salsa bàsica del que es cuina a Catalunya. El ciment que ens enganxa, a la gent i la terra. Una obra mestra de la integració entre all i oli. Menjar-ne i que te n’agradi el gust és una prova iniciàtica. Alhora, no és una menja provinciana sinó internacional. Ens agrada considerar-nos cosmopolites, oberts a nous sabors. Però també que les nostres salses tinguin acceptació al món.

L’allioli, el nom no enganya, es fa d’alls i oli. I sal. Cal tenir traça en lligar-lo perquè no es negui. Hi pots posar tant d’oli com vulguis però amb un raig fi i continu. Així et pot sortir una gran quantitat d’allioli. Fins a alimentar vuit milions de persones.

Un allioli ben lligat, si capgires el morter, no cau. La societat no es descompon. Però l’oli no ha de caure a raig fet i que l’all no el pugui absorbir. En aquest cas tens una altra cosa però no pas un allioli cohesionat, que agradi tothom, la gent nascuda aquí i la nouvinguda. 

Fa 25 anys jo era a l’equip d’una revista d’humor i ens reuníem a la seu de SOS Racisme. Gent d’aquesta organització afirmava que no podríem assumir una immigració descontrolada, que no comptés amb les capacitats del país.

No sé si ara ho gosarien afirmar amb tanta claredat. En certs temes hem tornat als temps franquistes, que calia parlar amb metàfores, com he fet ara! Però de la immigració n’hem de debatre obertament, girant la mà de morter cap a l’esquerra, perquè no acabi dominant la fortor d’excés d’all de l’ultradreta.