Conversa al tren

No l’he sentida jo, però la va tenir un conegut meu a l’AVE de Madrid.

– Soy maquinista de mercancías y vivo en Zaragoza...

– I què me’n diu, d’això que passa?

– Pues que el sistema catalán está colapsado. Los maquinistas lo sufrimos a diario.

– Què caldria fer?

– Hacer nuevas vías. No entiendo la paciencia de los catalanes con los problemas de cercanías...

– Aquests problemes només passen aquí?

– ¡En Madrid, cuando me toca ir, no me pasa! !Allí todas las vías estan duplicadas ¡y cuadriplicadas!

– De qui és culpa?

– Culpable sólo hay uno, ADIF.

– I no es podria solucionar traspassant-ho a la Generalitat?

– Tengo un buen amigo maquinista en Cataluña que está absolutamente en contra de su traspaso a la Generalitat, y me manifiesta lo mismo... que en Cataluña el caos es total, que el material rodante es obsoleto, la infraestructura se cae a pedazos... y que para arreglar la falta de inversión se tardaría diez años...

– Però això no té res a veure amb el traspàs, al contrari: qui havia de fer la feina, el Govern de Madrid, no l’ha feta! Una altra cosa són els privilegis que els maquinistes tenen i que creuen que amb el traspàs podrien perdre.

– Privilegios no son, es la calificación profesional para la cual se han formado, que pierden.

– Repeteixo que si una empresa t’ha deixat abandonat durant anys, potser canviar d’empresa és necessari!

– Pero no se dan las condiciones...

– Sí, això, en quines condicions s’està traspassant RENFE? Amb tot per realitzar i costejar des de Catalunya? Ho sufragarem pagant més impostos autonòmics? Primer hem d’exigir compliment en les inversions, que la infraestructura estigui sanejada. En el món empresarial es fa així, el contrari és geopolítica o ‘pilotassos’!