El Papa porta capa
Opinió
M’uneixo a la fumerada blanca i parlaré del Papa, i del nostre “Papa”, l’Arquebisbe. Venen com la gran cosa que Lleó XIV sigui agustinià, un religiós conventual. El primer en 2.000 anys, quan els arquebisbes tarragonins de la restauració ja eren agustinians. Van nou segles tard. Si el Papa actual es proclama pacifista, els nostres arquebisbes del segle XII eren bel·licosos. No portaven sotana sinó capa. Tot i que la dita popular no ve d’aquí sinó del gust per la rima.
L’ocupació del Camp de Tarragona, beneïda pel Papat romà, no va ser vista igual per cap dels actors, i aquí ve quan el maten. Literalment, perquè hi va haver un arquebisbe, Hug de Cervelló, que va encarregar un assassinat i a qui van matar en venjança. Això per començar, perquè més endavant hi hauria més capítols d’aquest ‘Crims’ arxiepiscopal.
Per a l’Església el nou país conquerit era una mena d’Estat Vaticà o Estats Pontificis i l’Arquebisbe el poder “papal” teocràtic. Per al rei era una expansió del Comtat de Barcelona o a tot estirar una Andorra amb dos coprínceps. Però sense pistes d’esquí.
I finalment, el ‘condottiero’ Roger Bordet, el militar professional a qui van encarregar la feina bruta d’ocupar i poblar, i els seus normands, el veien com un estat tap com el que havien tingut per defensar París. Un país normand per protegir la corona però fora de la corona.
Va ser la guerra de tots contra tots. I va continuar com la guerra successiva de l’Arquebisbat contra tothom: els normands, el rei, el capítol catedralici, l’Ajuntament...
Anna Maria Bofarull o Jesús Monllaó ja triguen en fer-ne la pel·lícula. Riu-te’n de ‘Conclave’ o fins i tot ‘Braveheart’. Una autèntica pel·li d’intriga o de capa, Papa i espasa.
El Papa porta capa