A la Febró fan (moltes) coses

A la Febró sempre fan coses, diu la cançó popular. Però Canal Reus i TV3 fan el badoc i no les expliquen ni surten al TN Comarques, sisquera. Sense anar més lluny, demà fan la plantada del pi de l’1 de maig. És una festa singular, de les que posen catxondos els etnòlegs, com Joan Amades. Hi poso erudició per veure si així convenço les teles.

A Reus fan la seva festa de l’arbre de maig a la plaça de la Patacada, però serà els dies 9 i 10. I la de la Febró és singular, perquè es va al matí a tallar el pi al bosc, i la gent del poble el porten i l’alcen al mig de la plaça. Enguany l’acompanyarà música de gralla i timbal dels Va de vent. I després hi haurà dinar de clotxa.

Des de fa uns anys la plantada és també una festa de llibres i cultura, una mica Sant Jordi. La festa perviu i s’adapta als temps. Fa anys durava tot lo maig, mes on era permès fer ‘coses’ com omplir de cards i esbarzers la porta d’algú que alçava aviat per agafar el cotxe de línia, o es dibuixaven camins de cendres entre les cases de persones que potser començaven a festejar. O no. El pi es tallava amb xurrac, d’amagat dels amos del tros. I es portava a coll, cada dia una mica, acostant-lo al poble. I s’aixecava amb cordes des dels balcons. Els jovenots hi pujaven fins dalt i quedaven enganxats de reïna. 

Ara la cosa ha canviat, però encara és una festa autèntica i especial. Què, Espartac Peran, no t’he convençut per fer-ne un programa ‘Som únics’? Com ets! Però tant li fa, perquè a la Febró ja sabem que som únics!

(Aquesta columna ha estat catorze hores ‘desapareguda’ en la foscor, com un tren de mercaderies dins d’un túnel).