Diari Més

Creado:

Actualizado:

Fa uns anys, un company de feina que venia en AVE de Barcelona va topar amb la nostrada gimcana ‘campestre’: que la companyia de taxis de Tarragona ciutat no tenia permís per recollir-lo a l’estació del Camp. Era l’època que els antiindepes treien punta a l’argument que fos per llançar-lo com un dard. Quan va culminar l’odissea d’arribar em va disparar: «com hem de ser independents si no aconseguiu ni una àrea metropolitana del taxi?» Jo vaig contestar: «no ho sé, només sé que això passa ara que som part d’Espanya». 

N’hi ha que utilitzen l’argument que fins que els taxis de Reus, Tarragona i municipis circumdants no circulin amb el mateix color de xapa i pintura no hi haurà Àrea Metropolitana que valgui. Va, hi puc coincidir. Però si aquest és l’obstacle, que busquin incentius per als taxistes. Que, com sabem els periodistes mandrosos que arribem a qualsevol ciutat del món per escriure’n una notícia, són la gent a qui cal preguntar. Però que són un grup de ciutadans amb drets, com tots, i no han de ser un lobby de pressió que impedeixi enlairar-se a la futura Àrea.

Jo, que soc utòpic, voldria que si l’intent d’Àrea Metropolitana fracassa sigui perquè els municipis no es posen d’acord al final, no perquè no ho provin des de l’inici, amb el prejudici tan encrostat de «què m’has d’explicar a mi».

Abans, si La Vanguardia deia que les vaques volaven, és que les vaques volaven. Si ara el Diari Més diu que volem amb taxi, com Pau Riba, cap a l’Àrea Metropolitana és que volem! Si volem.

tracking