La plaça de la Font, «el millor mirador del riu Gaià»?

Ressonen crits de guerra a les dues vores del Gaià. Com al segle XI. L’ajuntament d’Altafulla demana que els límits entre els termes altafullenc i tarragoní els marqui el riu, fins a la desembocadura, i no la carretera. Altafulla defensa que dona serveis d’aigua, policia i escombraries als veïns tarragonins del nord del riu. A unes 60 parcel·les, entre les quals, cosa que tota la vida he trobat paradoxal, l’estació de tren. Com l’estació o l’aeroport d’Andorra, que són fora de les seves fronteres.

L’alcalde altafullenc, Jordi Molinera, ho volia fer d’acord amb el tarragoní, Rubén Viñuales, però aquest ha anul·lat una reunió prevista per demà passat. Viñuales diu que ho hi ha res a parlar i que la petició d’Altafulla és “una ocurrència”. Que, si vol compartir serveis, que s’integri a Tarragona! Això sí que és una ocurrència!

Confesso que tinc el cor dividit. En «mi DNI pone» que soc nascut a Tarragona – a la Monegal, com cal – i aquí vaig estudiar BUP. Però quan vaig néixer la família vivia a Altafulla. I allà m’han batejat i m’he casat. Com Gaudí o Pepe Rubianes, que era galaicocatalán, tinc la doble nacionalitat. O triple, si comptem que he viscut la major part de vida a Torredembarra. O múltiple, si hi afegim la Riera de Gaià, poble matern, i ara la Febró. Identitats fluïdes, com es porten ara.

I que em permeten afirmar que és Altafulla qui en aquest cas té la raó. El 2017 el Parlament no li va donar. I ara, la Generalitat? Sort, Altafulla! Tarragona, perdona el teu Golfus!