A ase magre, tot són mosques

El meu amic Simion és un paleta com els d’abans. Com Adrien Brody a ‘El Brutalista’ és un treballador que va arribar a un nou país sobrequalificat i, a més de bones mans, té cap i sentit comú, aspectes que haurien de ser obligatoris en qualsevol cap d’obra, aparellador, arquitecte o professional de la construcció. De vegades penso que de paletes així ja no ens en queden. A Romania, en temps de la dissolució soviètica dels Ceaușescu, va estudiar coses útils i pràctiques que aquí, naturalment, no li hem homologat. A més, el Simi és un bon home, una mica turmentat, molt religiós. Té un ajudant colombià a qui ha tret de merders en més d’una ocasió. (He consultat l’IDESCAT: així com els romanesos a Catalunya —que han sigut un model d’integració— cada cop són menys, els colombians s’han doblat en quatre anys i ja són la segona nacionalitat estrangera al país. Algú m’ho haurà d’explicar). 

De vegades el Simi contracta manobres per pura caritat, malgrat que només li porten problemes. Però ell creu, per principis cristians, que ho ha de fer així com altres el van ajudar a ell. Malgrat tot, l’Estat no li té en compte aquesta actitud redemptora donant feina a arreplegats i se sent perseguit per Hisenda i la Seguretat Social, que si ets autònom no perdona. Ara no té gaires ganes de seguir endavant i ha pres una decisió dràstica: quan fa quartos de bany no penja mai els miralls. Se n’hi va trencar un i creu que des de llavors tot va de mal borràs. Em pensava que era cosa del seu esoterisme atàvic, però acabo de llegir al diari que Tarragona és la província més supersticiosa d’Espanya. I hi ha una llei universal: quan les coses no van bé, tot es torna paranormal.