Set d'arrels

Per certa proximitat familiar, he viscut de molt a prop la gestació del llibre Famílies i genealogies de la Masia de Castelló. Camins de vida des de 1817, que han escrit Meritxell Blay i Cristina Castellnou, amb la col·laboració inestimable de Jordi Boquera, i que han publicat Ganzell i l’associació local esmerçada en què no es perdi la memòria d’aquest llogaret del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Si féssim servir el llenguatge d’abans, i en aquest tema s’hi presta, podríem dir que la documentació, la redacció i la compaginació d’aquesta obra de genealogia hardcore ha durat gairebé tres prenyats de burra. S’ha fet llarg, però el pollí va veure la llum dissabte passat, en una gran festa que va arrossegar sis-centes ànimes fins a les abruptes i enraonadament verdes muntanyes de Vandellòs.

Habitat com a mínim des del segle dotze, Castelló va ser una població important del sud del Camp de Tarragona mentre es podia viure del bosc. Però quan la fusta, el carbó i les pastures van perdre rellevància econòmica, va començar un èxode progressiu fins al seu despoblament el 1950. No devia ser un procés agradable, perquè a ningú li agrada anar-se’n de casa seva. El llibre de família elaborat per Blay i Castellnou ha permès refer gran part de les línies de descendència, identificant més de 10.000 persones que en provenen. Moltes ni ho sabien, o només n’havien sentit tocar campanes. De fet, els dies anteriors a la presentació, la conya “jo també sóc de Castelló” ha estat constant a Vandellòs, l’Hospitalet i encontorns. Jo de Castelló no en sóc, però havent vist l’alegria i l’emoció que provoca en grans i joves retrobar-se amb les seves arrels fins fa poc enterrades, he de confessar que no em faria res ser-ne una mica.