Que l’apocalipsi s’esperi, que són festes

Dec ser molt justet, perquè no acabo d’entendre com ajuda al poble de Gaza aquesta pressió absurda perquè tothom es posicioni i digui que s’hi està produint un genocidi, que no deixa de ser un terme jurídic i un tema per jutjar als tribunals. De la mateixa manera que no acabo de comprendre quins benefi cis diplomàtics té dir-li fi lldeputa a Vladímir Putin, encara que les dues coses siguin obvietats i els dirigents russos i israelians estiguin perseguits pel TPI. Els assenyalaments de virtut pública sempre em fan sospitar, em fan més por que una pedregada i em recorden que ens vam passar vint anys que si no condemnaves a ETA eres un pària. Llavors, en el fons, a ningú li importava gaire que estiguessis contra ETA o no, només era un instrument per marcar adversaris polítics i, sobretot, una cortina de fum sensacional que es podia activar en qualsevol moment que es necessités. 

Veient el merder que es va muntar a Madrid en el desenllaç de la Vuelta i amb l’estranyesa que sempre produeixen les manifestacions alineades amb el govern, m’he començat a preguntar quina una de grossa en deu estar passant de veritat perquè calgui tirar aquesta bomba descomunal enmig de l’opinió pública. Totes les respostes que em dono són preocupants. Podria ser que l’Estat estigués a punt de fer suspensió de pagaments, que estiguem a punt de viure una altra apagada que duri una setmana o que es prepari una invasió massiva d’argentins. No sé, qualsevol cosa d’aquestes seria xunguíssima. Només tinc una cosa clara: ja es pot acabar el món que a Tarragona, mentre no passin la Tecla i la Misericòrdia, som immunes a tot i l’apocalipsi no va per naltros.