L’altre Bonet de Tarragona

Ja sé que la meva funció com a Vigilant del Camp és fonamental i insubstituïble, però avui i sense que serveixi de precedent tinc ganes de fer un acte d’humilitat i reconèixer que el Bonet realment important per la regió no soc jo, sinó l’arquitecte Antoni Bonet Castellana. 

A l’arquitecte Bonet, com sol passar en aquest país d’envejosos, semianalfabets i desagraïts, se l’ha volgut reduir a l’oblit i, em sembla, mai no se li ha reconegut com va intentar controlar el canvi estètic del país en tornar del seu exili a l’Argentina. 

L’arquitectura és la primera de les arts materials perquè té una incidència directa al món que habitem i en les relacions que hi establim, i Bonet Castellana ho sabia. Ara bé, també ho sabien Jujol o Martinell i encara estan a la cua de la reivindicació.

Ara, amb el merder de l’ampliació de l’Aeroport del Prat i l’amenaça sobre una de les seves obres més conegudes, la Casa Gomis de la Ricarda, sembla que algú se’n recorda de Bonet. També s’ha de dir que a l’Hospitalet de l’Infant, on l’arquitecte va fer el suggestiu complex Hifrensa, sempre l’han tractat bé. Però per acabar de fer justícia a l’homenot, recomano amb passió enraonada visitar l’hotel Cala Vinya, a Salou. 

Obra seva, s’ha restaurat amb gust, ressaltant les línies racionalistes, els celoberts de rajola verda i les cadires BKF característiques. I, al vestíbul, s’hi ha instal·lat una exposició que permet entendre com Bonet Castellana, als anys 60, va concebre la urbanització del Cap Salou amb seny i respecte pel paratge natural més bonic de la nostra costa. 

La idea que tenia al cap era pròpia d’un geni. El que es va acabar fent, empesos per la pressió turística i l’avarícia, una catàstrofe. Per a sorpresa de ningú.