Hidrogen color d’olor d’unicorn

Just passada la pandèmia, aprofitant que encara teníem els sentits adormits de l’hòstia amb la mà plana que va suposar, va aparèixer com per art d’encanteri una estranya conxorxa a la nostra regió, que en aquest cas es va anomenar ‘Catalunya Sud’. Segons ens van intentar vendre amb profusió publicitària pagada per tots, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’havien de transformar en una megalòmana Vall de l’Hidrogen que riu-te’n de la Vall dels Reis d’Egipte. A casa nostra, s’hi van afegir també totes les mòmies: els principals ajuntaments, consorcis públics, el Port de Tarragona, universitats com la Politècnica i la Rovira i Virgili (per donar aquella pàtina de validació acadèmica) i més de setanta empreses majoritàriament de l’àmbit energètic.

L’objectiu oficial era promoure les presumptes bondats de l’hidrogen verd, una energia que abans del 2030 ens havia de deslliurar del jou dels combustibles fòssils. L’objectiu oficiós era arrambar més de 6.000 milions de fons europeus Next Generation perquè, francament, la gent que ens mana no sap què fer d’una província ancorada en un model turístic en decadència i una indústria que no pot créixer més. Ho sabíem tots, però els vam deixar fer perquè, al cap i a la fi, a tots ens hi va el pa que haurem de menjar en un futur imminent. Doncs bé, la comèdia ja s’està acabant abans de l’entreacte. Els enginyers estan baixant del carro, i Alexander Vlaskamp president de la companyia alemanya MAN —principal fabricant europeu de camions—, ja ha declarat directament que la tecnologia de l’hidrogen «no és viable». Apa, i ara torna’t a inventar una altra mandanga, pobres.