Tres cinquenes parts

Budapest, abril del 2010. Després de les eleccions parlamentàries, el partit conservador Fidesz, liderat per Viktor Orbán, va obtenir, amb els seus socis del KDNP, un vot popular superior al 50% que es va traduir en dues terceres parts dels escons en l’Assemblea Nacional hongaresa. A partir d’aquí, es va impulsar el procés d’elaboració d’una nova constitució, a banda d’ocupar amb seguidors lleials les institucions més rellevants de l’Estat. D’aleshores ençà i han passat més de quinze anys, Orbán s’ha consolidat en el poder, controla l’estructura de l’Estat i ha imposat un règim constitucional declaradament antiliberal, malgrat que això no li hagi costat cap sanció rellevant per violació dels valors fonamentals de la Unió Europea. No ha calgut un cop d’estat, només una victòria electoral prou àmplia.

Em ve al cap això després de veure els resultats de les eleccions a les Corts d’Aragó, on la suma dels escons del Partit Popular i Vox suma pràcticament tres cinquenes parts de la cambra aragonesa. Si aquest resultat es reproduís a nivell estatal i tots dos es posessin d’acord, no només podrien instar una reforma constitucional que podria afectar a aspectes molt importants, com ara els drets dels estrangers o el sistema autonòmic, sinó que tindrien a les seves mans la composició íntegra del Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial. Amb tres cinquenes parts, una coalició entre el Partit Popular i Vox podria iniciar un procés de regressió constitucional comparable al d’Hongria. Vist el que s’ha vist a Aragó, els números podrien arribar a sortir. Només caldria veure si el Partit Popular s’assembla més a Fidesz o s’assembla més a la CDU alemanya. De moment, la cosa sembla que apunta més aviat en la direcció dels primers que no pas dels segons.