Reindustrialitzar-se

Durant un temps, Europa va ser el taller del món. La revolució industrial va impulsar l’aparició progressiva d’unes tecnologies que van canviar les nostres vides per sempre. És fa difícil, gairebé impossible, imaginar la vida sense elles. Es projecten en tots els aspectes de la vida: la mobilitat, l’habitatge, la salut, l’alimentació... Tanmateix, per un procés complex, en el que es barregen aspectes d’estructura econòmica, de geopolítica i també d’estil de vida, Europa ha anat renunciant a bona part de la seva indústria a través de la deslocalització de la producció.

Consumidors compulsius, hem deixat de produir per comprar el que ens cal a productors d’altres llocs, fonamentalment, de l’Extrem Orient. Som la societat de Shein. Com que el preu ho és tot i no estem en condicions de treballar per produir al preu que volem, comprem als altres sense pensar-hi massa. Ho fa fins i tot l’Administració, quan prima la millor oferta econòmica en la contractació pública. Amb això, la indústria va desapareixent a casa nostra i ens anem convertim progressivament en una societat museu, dependent del turisme.

Naturalment, això ens fa extremadament vulnerables a les crisis. Productes estratègics, com alguns medicaments o els semiconductors, podrien mancar-nos en una situació d’emergència, senzillament, perquè no els produïm. En el món de Trump, de Putin i Xi Jinping això és un risc inassumible. Reindustrialitzar-se és crucial. Cal recordar, però, que indústria, etimològicament, significa aplicació i laboriositat; justament allò que hem perdut com a homo consumens. Reindustrialitzar-se, en definitiva, no és només una estratègia econòmica, sinó, sobretot, un projecte moral.