Alice

La primera DANA de la temporada ja és aquí. Per primera vegada, com les huracans, té nom propi; Alice. L’ha batejada el Grup Sud-Oest, que agrupa els serveis meteorològics d’Andorra, Bèlgica, Espanya, França, Luxemburg i Portugal. Les borrasques de gran impacte ja rebien nom de fa temps. Amb l’ampliació als episodis de gota freda particularment greus, les agències meteorològiques pretenen subratllar aquesta gravetat.

Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, del qual depèn l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), es vol millorar la comunicació amb la ciutadania, evitar confusions i reforçar el missatge oficial. Amb el nom —ja hi ha noms per a episodis futurs, com ara Harry, Leonardo, Pedro, Therese o Wilma, que s’aniran utilitzant a mesura que es vagin fent presents— s’assigna, fins a cert punt, una personalitat, una ànima, fins i tot, a un fenomen natural. Amb això, sembla que sabem davant de què ens trobem. En el moment de concedir-li personalitat, potser estem en condicions d’exorcitzar la tempesta.

Submergits en un període de transformació planetària, on els esdeveniments disruptius no lineals com ara les danes o els megaincendis aniran modificant el nostre sentit de la normalitat i la nostra experiència en relació amb la seguretat, tornem a l’animisme —també parlem de drets de la natura—, potser reconeixent implícitament que una part important del problema està en haver fet de la Terra un instrument per als nostres desitjos, una mera cosa sense ànima, sense personalitat.