Migracions

Decididament, la immigració ha esdevingut una qüestió significada en el nostre debat públic. A les pors i incerteses que genera la presència de persones d’origen estranger, que canvia el paisatge social al que estàvem acostumats, s’hi afegeix l’atiament de la desconfiança i la reserva davant d’aquest fenomen per part de determinades formacions polítiques, que creixen a partir d’aquesta inquietud. En aquesta situació, no sembla que es plantegin opcions més enllà del tancament de fronteres i l’expulsió d’immigrants, a l’estil de Trump, Farage o altres similars; o bé, la negació del caràcter problemàtic de la situació, tot esgrimint conceptes nobles i difícilment discutibles, com ara la dignitat humana, com si la presència d’aquesta població migrada, per ella mateixa, ho resolgués tot per als seus integrants i no plantegés cap repte rellevant a la societat d’acollida, naturalment predisposada al mestissatge i la diversitat.

Al meu entendre, però, en tots dos casos s’obvien qüestions fonamentals. Les respostes simples que miren de donar-se a una situació tan extremadament complexa són més aviat recursos per generar respostes emotives en l’electorat i mobilitzar-lo en favor de determinades opcions polítiques, que no pas veritables camins per afrontar la qüestió. Sense deixar enrere una ignorància en moltes ocasions deliberada, fins i tot, culpable, sobre les conseqüències del nostre estil de vida, no es pot entendre ni, per tant, reaccionar davant de la situació, la qual, en primera instància, deriva de l’existència de tants i tants llocs de treball de (molt) baixa qualificació que sostenen el nostre model de consum, llocs de treball que ni estem disposats a ocupar ni volem que els nostres ho facin. Els moviments de població, en definitiva, són indissociables de les relacions de producció i consum.