La Riviera dels morts

A l’altra cantó d’aquesta mar nostra, l’Estat d’Israel desplega una guerra d’extermini contra la població de Gaza. Les antigues víctimes han aprés el llenguatge dels botxins i l’utilitzen sense escarafalls, tot culpabilitzant i estigmatitzant aquells que consideren que aquesta acció militar és il·legítima, si no criminal. En aquest context, el Washington Post es fa ressò d’un informe que circula en l’Administració Trump en relació amb la construcció d’un complex immobiliari a la zona, després del desplaçament dels supervivents a la massacre.

La naturalitat amb la que es fa referència a la neteja ètnica és esfereïdora, també significativa. En la croada contra la cultura woke i el que és «políticament correcte», els populismes de dreta recuperen un llenguatge agressiu que, en el passat, ha conduït al sotmetiment i el silenciament de grups de persones ben diversos; eventualment, a l’exercici de la violència contra ells. Així doncs, el llenguatge violent acompanya les polítiques violentes. La violència verbal és seguida de la violència física, tot plegat acompanyat d’un cinisme i una misèria moral esfereïdors.

Al capdavall, d’acord amb l’informe esmentat, l’objectiu del genocidi no és altra que l’explotació turística de la zona. Tot plegat mostra la bancarrota ètica del trumpisme i els seus aliats. Al capdavall, la seva política frívola i volàtil no pretén altra cosa que fer augmentar la riquesa del rics —començant per Trump mateix—, costi el que costi als que no ho són, fins i tot la vida. Molts d’aquests, però, li segueixen el joc, pensant que sou prou homes com per sortir-se’n; i així és com el populisme acaba guanyant eleccions, recolzant en l’egoisme hedonista i vacu de la societat de consum, que va escampant cadàvers entre els menys afavorits.