Gaspar Cervantes

Fa uns anys, en el tram del carrer de Cervantes, a Tarragona, entre els carrers Colom i Lleida, hi havia un taller de reparació de vehicles que s’anomenava El Ingenioso Hidalgo. L’enginyós propietari devia pensar que el Cervantes del carrer era l’autor del Quixot i no pas del seu parent, el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta, arquebisbe de Tarragona i fundador de la Universitat de la que va ser primer rector Joan Terés, al que em referia fa una setmana. Tan gran pot ser el desconeixement que tenim de nosaltres mateixos.

Cervantes és una mostra clara de la vitalitat de la ciutat i del Camp en el segle XVI. La seu de Tarragona, primada de les Espanyes i capital eclesiàstica de Catalunya, és capaç d’atreure personatges de primera línia, com el mateix Cervantes, que va ser un dels oradors destacats en el concili de Trento i que havia tingut una carrera eclesiàstica destacada a Itàlia. La Universitat, fundada el 1572 i desapareguda, com la resta d’universitats catalanes després de la Guerra de Successió, en va ser el llegat més important.

La seu va situar-se al cantó de migjorn de la Rambla Vella, entre el convent dels fra menors i l’hospital. Avui ja no en queda res, però, en canvi encara hi resta l’església de Sant Agustí, originàriament dels jesuïtes, que van ser atrets a Tarragona pel cardenal Cervantes, d’acord amb l’esperit tridentí que representava plenament. De fet, la Rambla Vella, una via més aviat descuidada, és l’espai urbà més representatiu d’un Renaixement que tenim oblidat.