Joan Terés

El Renaixement (europeu) és una etapa considerada de decadència en la història del Principat. Els canvis econòmics i socials al continent, juntament amb factors interns, com les conseqüències de la guerra civil del segle XV van deixar el país malmès i en una posició marginal. 

Tot plegat ha contribuït al biaix medievalista, carolingi i septentrional del relat nacional, amb un cert menysteniment, llevat del període noucentista, d’allò clàssic, mediterrani i meridional. En aquest context, el sud del país, que és el centre si la mirada la posem en el conjunt de les terres de llengua catalana, ha estat postergat.

Tanmateix, malgrat la situació certament de replegament que viu el país al començament de la Modernitat, el Renaixement és una època notable a la ciutat de Tarragona i, en general, al Camp. Es succeeixen a la seu metropolitana tres grans arquebisbes, Gaspar Cervantes, Antoni Agustí i Joan Terés. 

Aquest darrer, primer rector de la Universitat de Tarragona, fundada pel primer, és un personatge notable en la cultura i la política del país del segle XVI. De fet, va arribar a ser virrei de Catalunya al final de la centúria. Per comparació amb els seus antecessors, Terés provenia d’una família modesta de Verdú, a l’Urgell, i va progressar, sobretot, a partir del talent mostrat en la seva trajectòria acadèmica. 

Com en el cas d’Agustí i de Cervantes, Terés va deixar un llegat molt significatiu. És, de fet, el fundador del seminari conciliar. Tanmateix, mostra de la poca atenció que també nosaltres prestem a aquest període, ni tan sols té un espai en el nomenclàtor urbà de Tarragona.