Hidrogen diluït

El projecte de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya Sud va néixer amb una ambició clara: convertir Tarragona en el cor de l’hidrogen verd al país i en un motor de descarbonització per al seu potent complex petroquímic. Impulsat inicialment per la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i empreses com Enagás o Repsol, el projecte aspirava a situar el Port de Tarragona com a hub logístic estratègic, connectat en el futur al corredor europeu BarMar i a l’H2Med. Tanmateix, dos anys després de la seva presentació institucional, la iniciativa es troba en un preocupant punt mort. El silenci institucional i la manca d’un calendari d’execució projecten una ombra d’incertesa sobre una proposta que havia de ser clau per a la neutralitat climàtica i la competitivitat industrial del Camp de Tarragona. És especialment alarmant que, mentre Europa accelera en infraestructures d’hidrogen i es confirma la viabilitat tècnica de grans corredors energètics, Tarragona —que disposa de coneixement científic, teixit industrial i posicionament logístic— resti a l’espera. Les inversions anunciades per grans companyies demostren que hi ha interès i potencial, però sense una direcció clara i coordinada, el projecte corre el risc de diluir-se.

La Vall de l’Hidrogen no pot quedar en un titular prometedor. Requereix compromís, transparència i una aposta estratègica real. El futur energètic del territori no admet més pauses indefinides.