Memòria històrica, memòria urbanística

La iniciativa d’En Comú Podem per catalogar l’antiga Universitat Laboral de Tarragona com a Bé d’Interès Cultural obre el debat sobre la conciliació de la memòria històrica i el desenvolupament urbà. El Complex Educatiu representa un referent per a milers de tarragonins i tarragonines, molts d’ells provinents de comarques, que van forjar-hi part de la seva trajectòria educativa i vital. Voler preservar aquest vincle emocional i històric és legítim. Tanmateix, cal ponderar també els beneficis del trasllat previst cap a la zona de Ponent. La inversió necesssària permetria modernitzar les instal·lacions educatives i adequar-les a les necessitats del segle XXI. Aquest moviment, a més, hauria de servir per desencallar operacions clau com el trasllat d’Exolum, que va esdevenir la tomba del POUM del 2013 per la sentència de Suprem. La qüestió no ha de plantejar-se com un dilema irreconciliable. La declaració com a BIC no implica necessàriament la congelació total del solar. Amb una planificació acurada, alguns edificis emblemàtics del complex podrien preservar-se i integrar-se en un ús compatible amb l’activitat portuària prevista. Aquesta solució híbrida permetria mantenir viva la memòria col·lectiva mentre es facilita l’ampliació del Port de Tarragona.