La memòria que ens ha d’enfortir

Tarragona ha viscut un acte necessari i profundament reparador. La primera Audiència Memorial celebrada a la ciutat ha estat molt més que un reconeixement institucional: ha estat un exercici de dignitat col·lectiva que ens interpel·la com a societat. 

Deu testimonis personals han expressat obertament vivències, records i també ferides derivades de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Històries de persecució, empresonament, exili i resistència que no són només cosa del passat, sinó lliçons vives per al present. 

Escoltar aquestes vivències en primera persona ens recorda que darrere de cada xifra, de cada referència als llibres d’història, hi ha persones reals amb noms i cognoms que van patir la violència i la injustícia. L’absència d’odi en aquests relats, com ha destacat el conseller Espadaler, és un dels trets més valuosos d’aquest exercici de memòria. 

No es tracta de reobrir ferides ni de generar confrontació, sinó de reconèixer el patiment, reparar simbòlicament i garantir que allò viscut no torni a repetir-se mai més. Cal treballar perquè aquestes històries formin part de l’aprenentatge col·lectiu i arribin a les noves generacions, a les quals el populisme de l’extrema dreta està seduint d’una manera molt preocupant.