Un mínim per la ciutat

Tarragona ha tancat aquest cap de setmana els actes de commemoració del 25è aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco de Tàrraco i el seu entorn monumental romà. El llegat històric ha estat determinant en la configuració actual de la capital tarragonina i afortunadament, el pas de guerres i una evolució de la civilització poc civilitzada, no ha estat prou sever per a impedir que allò que ara és Tarragona sigui considerat prou important, aquesta és la idea, pel conjunt de la ‘humanitat’. Vint-i-cinc anys després encara queda molta feia a fer en la preservació dels monuments. Falten encara el Pla director de l’Amfiteatre i el de la Muralla, amb obres pendents des de fa anys. Però hi ha signes clars que s’avança en la bona direcció. Tal sols el fet que s’hagi pogut constituir el Consorci del Patrimoni –vint-i-cinc anys després, cal dir– és determinant per a valorar la situació actual del conjunt monumental. Mai no hi haurà prou recursos per actuar en la recuperació de tot el que podria fer-se, però preservar i millorar allò que tenim a l’abast, com s’està fent al Fòrum de la Colònia o a la Necròpolis, és el mínim indispensable que es mereix la ciutat.