Les intencions no aparquen cotxes

Després de gairebé vint anys, el projecte d’un pàrquing de baix cost a l’estació del Camp de Tarragona continua encallat en un laberint administratiu que ha esdevingut insostenible. El 2006, Adif s’havia compromès a construir-lo; l’any 2016, l’Ajuntament de la Secuita va assumir la iniciativa per donar solucions als centenars d’afectats diaris. Però avui, el municipi torna a la casella de sortida. L’entrebanc és tant concret com incomprensible: la Generalitat no ha executat la rotonda d’accés que ha de connectar l’estació amb la carretera TP-2231. Sense això, el consistori no pot iniciar les obres del pàrquing municipal, tot i tenir el Pla d’actuació especial aprovat des de 2024. Mentrestant, els cotxes s’amunteguen en terrenys sense pavimentar, els robatoris i les maniobres impossibles dels autobusos són el pa de cada dia, i els vianants continuen caminant de nit sense il·luminació ni seguretat. El recent acord del Parlament, que insta el Govern a construir aquest aparcament dissuasiu, i la implicació de la Diputació, obren una escletxa d’esperança perquè no sigui el cost l’impediment per tirar endavant l’aparcament. Però les bones paraules no aparquen cotxes. Calen realitats que no evidenciïn, com sí que passa ara, un profund menysteniment de l’usuari/ciutadà.