Rodalies no és un luxe

L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) ha posat sobre la taula una proposta tant raonable com urgent: reformar el sistema d’indemnitzacions dels usuaris de Rodalies de Catalunya. No és només una qüestió econòmica, sinó una exigència de justícia i de respecte cap a milers de ciutadans que cada dia depenen d’un servei públic essencial i massa sovint deficient. No n’hi ha prou amb retornar el preu del bitllet quan un tren arriba tard. Els retards constants, les cancel·lacions no avisades i la manca d’alternatives afecten la feina, la salut mental i la vida personal de molts usuaris. Que una institució com l’ICAT reclami compensacions progressives —fins al 150% en casos greus— i mesures específiques per als viatgers habituals és un pas endavant per situar el ciutadà al centre del sistema. És una proposta que, al capdavall, el que fa és adaptar un sistema de reclamacions i compensacions, que ja existeix, a Rodalies. Perquè un servei que s’utilitza diàriament i bàsicament per a poder accedir a la feina no és un servei d’oci o de viatges de plaer. Ni la paciència ni l’afectació a l’usuari pot considerar-se de la mateixa manera. La Generalitat té competències i responsabilitats que no pot continuar ajornant. Rodalies no és un luxe: és una necessitat col·lectiva.