Una societat formada

L’escola és, segurament, la baula més important de la cadena imaginària que estira el país. És on es forma la societat, en el sentit del coneixement i la capacitat d’anàlisi i raonament. I com més formada està una societat, més capacitat tindrà per afrontar problemes, crisis o fins i tot sotragades tan poc previstes com una pandèmia (per posar un exemple que, malauradament, és fàcil d’entendre). 

Un dels principals ítem informatius en la jornada de l’inici del curs ha estat el de l’obligatorietat de treure els mòbils i les tauletes de les aules. Per arribar-hi han calgut potser massa anys de discussions en àmbits de decisió on poc vot tenien en realitat els experts. 

El model d’ensenyament millorarà sense els mòbils, segur, perquè els alumnes evitaran distraccions. Però també és una distracció pels nens i joves que comencen el curs, que cada any es modifiquin els criteris, ara competencials, ara per proves més estrictes, ara per projectes que fomentin l’acció grupal... 

I a tot plegat sumar-hi la necessitat de fer de l’escola un espai inclusiu, amb la dificultat afegida que això comporta per poder oferir un ensenyament de qualitat. Qualsevol aportació de recursos serà sempre insuficient per assegurar una bona formació, la formació que ens ha de fer millors com a societat.