Obligació històrica

Expliquem a l’edició d’avui com des de Funecamp s’ha acomplert una tasca vinculada a la Memòria Històrica al Cementiri General de Reus. Pot resultar sorprenen que havent consumit ja un quart del segle XXI encara hi hagi pendent recuperar per al record col·lectiu, episodis de la història relativament recent i que van determinar la situació actual del país. Es va tractar d’una guerra fratricida i, en aquest sentit, els espais de la memòria no seran mai senzills de portar-los fins al present. I no ho seran, sobretot, no per la crueltat dels combats de la guerra –totes les guerres són cruels–, com perquè la conseqüència directa va ser un període fosc de dictadura i feixisme social imposat que es va allargar durant 40 anys. I per molt que s’hagi volgut vendre d’una altra manera, la transició no va ser exemple de res més que d’una renúncia dels vençuts i les víctimes de la dictadura a reclamar la dignitat que van perdre. Les institucions no han estat desvinculades de la teranyina que el franquisme va teixir a la nostra societat, però afortunadament la distància temporal ha ajudat a reparar algunes d’aquestes situacions. Que ho facin els estaments públic no tan sols és necessari, és gairebé una obligació.