Esquerra i dreta climàtica

La Universitat Rovira i Virgili ha presentat els resultats d’un estudi en el qual, per mitjà d’una àmplia enquesta al conjunt de l’Estat, es constata –en poques paraules– que els posicionaments més d’esquerres són els que accepten millor les polítiques de transició ecològica mentre que aquelles persones amb posicionaments considerats més de dretes, consideren que es tracta de polítiques imposades des del govern que malmeten el seu estil de vida. 

No es tracta, d’entrada, d’un resultat molt sorprenent. És fàcil recordar posicionaments de polítics marcadament escorats a la dreta, en l’àmbit internacional, sobretot, renegant de conclusions derivades del denominat canvi climàtic, que fins i tot neguen. En el cas espanyol, el biaix ideològic és més determinant que no pas d’altres factors, com el geogràfic o el de l’edat. 

I també resulta destacat que ser d’esquerres o de dretes és més rellevant a l’hora de valorar la necessitat d’actuar pel canvi climàtic que no pas el nivell d’estudis i formació de la persona enquestada. En definitiva, que disposar de més informació l’única cosa que aconsegueix és refermar el posicionament que se’n té. Això sí que sembla més preocupant, perquè resulta un oxímoron evident. Les dues coses alhora no poden ser.