I passa Sant Jordi

La diada de Sant Jordi fa que en espais com aquest, on s’editorialitza, la càrrega de tòpics sigui desmesurada. Fan de bon ús expressions com la festa major de la cultura, o la diada de la gent. El gran dia dels enamorats. I certament, una vegada passat un nou Sant Jordi, com aquest últim en què, a més, la meteorologia ha estat especialment agraïda, totes semblen expressions completament escaients. Les llistes dels llibres més menuts acostumen a presentar poques sorpreses i fins i tot els literats més locals tenen la seva oportunitat de fer promoció i vendre algun llibre més del que podria ser habitual. A la capital catalana, enguany, però, s’ha organitzat una manifestació en defensa de la llengua catalana que ha tret milers de persones al carrer. Sobta descobrir com és de justificada la protesta malgrat que a les parades d’arreu hi havia milers d’obres en català a disposició. Perquè una cosa és una estructura cultural que amb els anys ha anat creixent i musculant-se, i una altra és que l’ús de l’idioma sobre el qual se sustenta hagi crescut de la mateixa manera. I passa Sant Jordi, i milers d’aquests llibres hauran estat regalats, molts d’ells en català, però no n’hi ha prou. Transformar la festa de la cultura en la protesta de la cultura no pot ser el futur que hem d’esperar.