El consens i el temps

L’alineament dels astres del socialisme municipal van fer néixer l’embrió el que després es convertiria en el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, que va assumir la Diputació, l’estament que disposa de la capacitat organitzativa i de recursos necessària per a poder posar en marxa la maquinària del projecte. 

I efectivament es van crear diferents grups de treball, comandats per alcaldes, cadascun d’ells amb un àmbit concret: residus, transport, energia, habitatge, cultura i atracció de recursos. No es pot dir que l’entusiasme hagi presidit l’activitat d’aquest grup promotor, però sí que s’ha anat fent un treball que, com a base, tenia el consens. 

S’ha demostrat, però, que es tractava d’un assentiment comú força fràgil que ha saltat pels aires quan ha aparegut la primera disputa d’àmbit territorial. Des dels àmbits municipals, tots els arguments són defensables.

Els de Vila-seca i els de Tarragona són interessos legítims, com els de Reus, tot i que sí que és qüestionable que les discrepàncies apareguin sobre projectes que fa anys que són aprovats, acordats i, pretesament, consensuats. Posar-se d’acord a temps, estalviaria, també, molts diners als ciutadans, que són els que acaben pagant sempre d’alguna manera o altra.