La tendresa enfront de la intransigència
Una visita recent de dones biblistes celebrada a Tarragona va portar en el diàleg a parlar del llibre de Rut de l’Antic Testament, que ens explica amb molta tendresa una història ben actual. En l’època dels Jutges, la pobresa i la fam van obligar la família d’Elimèlec i Noemí a abandonar el poble de Betlem amb els seus dos fills, i anar a buscar-se la vida a l’estranger, a les terres de Moab. Allà es pogueren instal·lar bé. Al cap d’un temps morí el marit i Noemí es quedà sola amb els seus dos fills que van fer arrels en aquell país i es casaren amb dues noies moabites, Orpà i Rut. Però els fills també van morir i aleshores tot va canviar. Noemí, veritable artista en l’art de saber gestionar les pèrdues, s’assabentà que a Israel les coses anaven millor i decidí tornar. Les dues noies moabites van voler acompanyar-la, però Noemí els persuadia que no ho fessin. Va convèncer Orpà, però no Rut, que li digué: «No insisteixis que et deixi […]. On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu» (Rt 1,16).
Rut i la seva sogra Noemí, afirma tot seguit el relat, «van arribar a Betlem quan tot just començava la sega de l’ordi» (Rt 1,22). Allà, amb tendresa i humanitat, refaran la seva vida. Noemí, amb parents de la seva família, ajudarà la jove Rut a integrar-se en aquella comunitat. I, finalment, aquesta última es casarà amb Booz, parent del marit difunt de Noemí, després d’haver-la protegit de la seva indigència.
Aquest relat de la vida de Rut, és un exemple commovedor de fidelitat, coratge i compassió, que trenca amb les rígides estructures d’exclusió i dogmatisme que sovint ens trobem tantes vegades amb els immigrants o, simplement, amb aquells que no pensen com nosaltres, o que no són de la nostra ètnia. Rut destaca per la tendresa, amb una actitud oberta i amorosa. Demostra una fidelitat profunda i un amor que transcendeix les barreres ètniques i socials. Aquest gest és revolucionari perquè va molt més enllà de la llei establerta, trenca les normes i barreres, tan naturals com aquelles altres interiors del cor. És un gest que desafia la lògica integrista que podria haver-la rebutjat pel fet de ser estrangera.
La història de Rut, entre moltes altres coses, mostra com la tendresa i la compassió poden ser una resposta poderosa als integrismes d’avui i de sempre. Molt més enllà de complir estrictament la llei, Rut i Noemí encarnen una humanitat que obre portes i ponts. La seva història posa de manifest que la llei ha d’anar acompanyada de misericòrdia i amor per superar la rigidesa i l’exclusió. El relat ens convida a reflexionar sobre com avui dia també ens enfrontem a integrismes, ja sigui en l’àmbit religiós, social o polític, i com l’actitud de tendresa, diàleg, respecte i empatia pot transformar aquestes situacions. Rut és un exemple de com la humanitat pot triomfar davant la intransigència, i com, sobretot una dona, pot esdevenir símbol d’esperança i de reconciliació.