Migrants, missioners d’esperança

Benvolgudes i benvolguts, aquest cap de setmana del 4 i 5 d’octubre, l’Església celebra la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. A més, s’ha volgut que coincidís amb el Jubileu dels migrants i del món missioner, cosa que, com afirma el papa Lleó en el missatge amb motiu d’aquesta Jornada, ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre el vincle entre esperança, migració i missió.

«Vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el regne de Déu» (Lc 13,29), afirma Jesús a l’Evangeli. Penso que aquesta gent que ve de lluny, d’orient i d’occident, del nord i del sud, són els nostres migrants. A casa nostra, el tema de les migracions se’ns presenta i es viu molt sovint com un problema. I sí, és un problema; ho és bàsicament perquè la quasi totalitat de persones afectades es veuen obligades a migrar, a marxar de casa. Són migrants forçats. I això significa que el problema no són, en cap cas, les persones, sinó que ho són les situacions i les causes que les obliguen a marxar, a fugir de casa, a abandonar el que és seu. Migrar és un dret, però també ho és no haver de migrar forçadament.

Una vegada han arribat a casa nostra, els hem d’acollir i estimar amb sol·licitud. Al banquet de la taula eucarística, penyora i anticipació del banquet etern, cada vegada hi participen més catòlics provinents d’altres països. Donen vida a moltes de les nostres comunitats. Curiosament, cada vegada tenim més vocacions tant laïcals com religioses o sacerdotals provinents de fora. Totes elles són un bé i una gràcia de Déu per a la nostra Església. Per tant, no fem una pastoral per a ells, que significaria que ens situem a distància i ens mirem el fenomen migratori com una cosa que ens ve des de fora, sinó que proposem una pastoral i un treball amb les persones migrants que venen a viure a la nostra tenda.

En un món enfosquit per guerres i injustícies —afirma el papa Lleó en el seu missatge—, els migrants i els refugiats s’erigeixen com missatgers d’esperança. El seu coratge i la seva tenacitat són un testimoniatge heroic d’una fe que hi veu més enllà del que els nostres ulls poden veure i que els dona la força per a desafiar la mort en les diferents rutes migratòries contemporànies. D’aquí que els migrants i els refugiats recorden a l’Església la seva dimensió peregrina, perennement orientada a assolir la pàtria definitiva, sostinguda per una esperança que és virtut teologal, afirma el Papa. Cada vegada que l’Església cedeix a la temptació de la sedentarització i deixa de ser un poble que peregrina vers la pàtria celestial (cf. Sant Agustí, La ciutat de Déu), deixa d’estar «en el món» i passa a ser «del món» (cf. Jn 15,19). És així com, de manera particular, els migrants i els refugiats catòlics poden esdevenir avui missioners d’esperança en els nostres ambients. Acollim-los de cor. Ben vostre,