Diari Més

Opinió

Joan Planellas

Arquebisbe de Tarragona

El Parenostre (1): Simfonia d’oració

Creado:

Actualizado:

Benvolgudes i benvolguts, ara fa dos anys, el papa Francesc va enviar una carta a Mons. Fisichella, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, per a demanar-li d’organitzar la festa jubilar de l’Any Sant de 2025. Un dels desitjos que el Papa hi mostrà és que l’any 2024 volia que fos com l’avantsala del Jubileu, vivint-lo tots junts com «un any intens de pregària» que ajudi a compondre una «simfonia d’oració». No hi ha dubte que aprofundir en l’experiència de pregària és fonamental per a preparar-nos per a l’Any Sant amb una actitud contemplativa que ha d’ajudar-nos a descobrir i festejar l’amor immens de Déu envers tothom.

Aquest any que acabem de començar vull fer-me ressò de l’anhel del Papa, que s’expressa en aquests termes: «Recuperar el desig d’estar en la presència del Senyor, escoltar-lo i adorar-lo.» Aprofitem aquest temps de gràcia, per aprofundir i practicar la pregària, aquella forma tan productiva «d’estar a soles amb qui sabem que ens estima», com afirma santa Teresa de Jesús. De segur que trobarem molts germans i germanes que ens poden ajudar en aquesta empresa, especialment des dels monestirs de Santa Maria de Poblet i Vallbona (cistercencs), de Santa Clara de Reus (clarisses), de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona (carmelites descalces) i de la Immaculada de Valls (mínimes), les estimades comunitats contemplatives. També podem acudir a la vida eremítica, tan present a l’arxidiòcesi. Tots plegats cercarem iniciatives en l’àmbit de la celebració de la fe.

La proposta concreta del Papa és molt senzilla i no per això inconsistent: fer del parenostre el programa de qui segueix el Mestre. De fet, és l’única pregària que Jesús exposa als seus quan li demanen que els ensenyi a pregar (Lc 11,1-4), és l’oració de Jesús al bell mig del seu missatge en el Sermó de la Muntanya (Mt 6,9-13) i és la pregària per antonomàsia que tota comunitat cristiana adopta com a pròpia i identitària.

A voltes, però, quan recitem el parenostre, cosa que fem de memòria, tenim el perill de no atendre a les paraules que pronunciem, com si l’oració fos quelcom a repetir i no quelcom a interioritzar i viure. Fins i tot, el fet que en els evangelis n’hi hagi dues versions, la de Mateu i la de Lluc, ens diu clarament que allò important no és la lletra, sinó el contingut. Seria interessant que tots féssim l’experiència durant aquest any i aprenguéssim a ser conscients de què estem demanant i per què ho demanem.

Per tot plegat vull unir-me a la iniciativa del Papa, de manera que, a partir d’avui, dedicaré alguns diumenges a explanar aquesta pregària de Jesús per mitjà de la Carta Dominical. Miraré de fer-ho tot actualitzant-la i interpretant-la des del nostre kairós actual. Per suposat que compto amb la vostra complicitat, sabent que cadascú afegirà la seva vida i la seva reflexió a tot allò que jo no hagi estat capaç de dir.

La intenció és que, en aquest any intens de pregària, aprofitem cada ocasió per tornar a Jesús, que ens va atraure amb la seva personalitat entusiasmadora, tot aprofundint en la seva vida i el seu missatge com a bàlsam per al nostre món.

tracking