17/S: un dimecres ben real
Oriol Nel·lo, en el transcurs de la seva ponència, en què va plantejar problemes compartits com l’accés a l’habitatge.
«No es compta el que no es vol comptar», així de contundent es mostrava el Doctor Oriol Nel·lo, aquest dimecres a Reus, en una conferència en el marc del primer gran acte públic del futur ens metropolità. El professor volia evidenciar que per prendre decisions, entendre’s i avançar cal disposar de dades objectives sobre l’assumpte a abordar.
Malgrat sembli evident, la realitat espanyola i internacional no sembla compartir el punt de vista del professor, atès que governs, partits polítics i influencers centren els seus esforços en cavar les respectives trinxeres ideològiques.
En aquest sentit, el mateix dimecres, Jordi Basté fent seguiment de la sessió de control al Congrés dels Diputats i, després d’haver escoltat algunes de les preguntes formulades al president del govern i les seves respostes, va manifestar que era un absurd seguir aquestes sessions.
No sorprendrà el per què. Els portaveus registren preguntes sobre un tema que a l’hora de la veritat no formulen i el govern, ni contesta a la pregunta registrada ni a la formulada. El resultat és ben sabut per tots, una sèrie B que sols serveix per retroalimentar egos i reforçar les diferències entre les parts.
Obvio obrir el meló sobre sous, responsabilitats i capacitats dels qui protagonitzen els debats.
No acaba aquí la cosa, el Parlament tampoc se n’escapa. Arribat el migdia, en un dinar, escoltava el comentari resignat d’un representant empresarial, que explicava una anècdota viscuda al Parlament per debatre una proposta de llei sobre la FP Dual. Resulta que, després d’algunes hores de debat entre els grups, en va sortir sorprès perquè ningú havia parlat de l’assumpte en qüestió i, en canvi, els diputats s’havien dedicat a llançar-se els plats pel cap i a creuar-se acusacions de caire ideològic, sense entrar a valorar, esmenar o enriquir la sessió en pro de l’objectiu final del projecte.
Malauradament, aquestes tres experiències viscudes aquest dimecres són ben reals i recurrents però entre tots hauríem de treballar per revertir-les. No és fàcil i podríem pensar que no ens toca a nosaltres, no és així. No serveix de res lamentar-se i queixar-se amargament de l’entorn, entre tots hem d’adoptar una actitud decidida i compromesa amb la societat.
Sigui amb la família, amb amics, a la feina o en entorns socials... hem de fer un exercici conscient de participar només en debats i converses quan tinguem una idea acurada al respecte. I si tot i així, en participem, ser conscients que adoptar posicions maximalistes, crítiques o desqualificants cap a la resta de persones dirà més de nosaltres que no pas de les opinions que compartim. Pot resultar més útil escoltar i preguntar que no pas rebatre perquè la víscera ens ho mana.
Amb tot, mantinc certa esperança perquè a diferència dels EUA, a Espanya encara no es dispara ni acomiada a l’adversari, com ha passat recentment amb Charlie Kirk i Jimmy Kimmel. Que no passi, depèn de tots nosaltres.