Vistabella, 100 anys

En primer lloc, he de manifestar com activista del modernisme arquitectònic que aquest 2023 estic d'enhorabona. Els modernistes estem celebrant a casa nostra tres centenaris: l'òbit de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, la finalització de la construcció de l'església del Sagrat Cor de Vistabella i la inauguració el 29 de setembre de 1923 del Col·legi de les Teresianes de la rambla Nova tarraconense, després d'haver estat durant 43 anys per diferents ubicacions de la ciutat, com al carrer Cavallers i Ca l'Ardiaca, del pla de la Seu, entre altres. Però, ara i aquí vull parlar de Vistabella, que ja porta uns mesos amb la seva celebració i continuen celebrant els concerts de la Primavera Musical aquesta tardor.

Vistabella és una població que forma part del municipi de la Secuita. Aquest nucli agregat no disposava d'església i els seus habitants acordaren encarregar la construcció d'una a Jujol l'any 1918. L'arquitecte tarragoní, home molt religiós, accepta la proposta malgrat que el pressupost molt reduït que podia oferir aquesta comunitat de veïns. L'única limitació va ser el petit terreny del qual disposava per aixecar el temple. Construí l'església del Sagrat Cor amb materials molt senzills com són la pedra del país, dels marges agrícoles, i maons per l'estructura i fusta, ferro forjat i altres materials a vegades de recuperació, reciclats, per a elements decoratius com làmpades, canelobres, etc. Aquests elements conformen actualment una fantàstica i imaginativa representació de l'anomenat «art povera» o art franciscà.

«Fer una església és un treball d'àngels» manifestava Jujol per destacar l'emoció de fer un temple nou. Va ser l'única vegada que tingués l'oportunitat de projectar i veure construir una església del principi a fi. Jujol trenca els esquemes establerts del quadrat de planta. En un sistema d'arcs parabòlics, estructura el conjunt arquitectònic a partir d'una gran volta. La nau, la cúpula i el campanar formen una unitat. I s'elimina la tradicional separació entre presbiteri, naus i capella. Per damunt de les cobertes sobresurt una allargada massa piramidal (l'esquena d'un elefant?) conjunt de voltes, campanar i agulla, i la creu que remata el conjunt.

L'edifici està integrat en el seu entorn natural, enmig gairebé dels conreus. Tot es va fer amb materials del lloc, amb pedres tretes de camps de conreu i alabastre per suplir els vidres. Les finestres d'alabastre i els cristalls decorats amb imatges de sants permeten una atenuació de la il·luminació i la creació d'un ambient místic recollit. Per cert, el meu amic Toni Martorell dies enrere em va comentar que un estudiós de tota l'obra jujoliana va flipar quan va veure en viu i en directe que a Vistabella ja s'havia col·locat l'alabastre, l'any 1918. Li havien dit que fins al 1962 no s'havia emprat. Jujol va fer els dibuixos de les pintures i el pintor Ramon Ferré omplia les siluetes de les fulles que havia fet l'arquitecte. A més hem de significar que els vitralls es van fer amb alabastre de la zona, més barat que no pas el vidre emplomat.

L'interior de l'església va patir un incendi l'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil, que va cremar tota la fusta i va ennegrir les pintures. El 1945 hi va haver un fort vendaval que va fer caure el campanar. I el 1970 un llamp va enderrocar part de l'edifici. L'estiu del 1975 es va confiar a la pintora Thecla Jujol, filla de l'arquitecte, la restauració de les pintures del presbiteri. Per alguns arquitectes i historiadors, estudiosos tots ells de l'obra de l'arquitecte polièdric, arquitecturista, com diu el seu fill, aquest edifici religiós d'aparença rústica, és una de les obres més importants d'Europa en el segle XX.

Si vols aprofundir més en tot el que significa Vistabella per als modernistes jujolians, en particular, i la ciutadania, en general, t'informo que aviat Montserrat Salort i Volart presentarà els seus dos llibres Vistabella i Jujol. Cent anys (1923-2023) i amb il·lustracions de Ramon Vilella Cuadrada El petit tresor de Vistabella. 1923-2023. Primer centenari, el pròxim dissabte 21 d'octubre a les 18 hores a l'església del Sagrat Cor de Vistabella. Ens veiem en aquest indret jujolià, que des de l'any 2011 és un Bé Cultural d'Interès Naciona (BCIN). Amic i desconegut lector, si no has estat mai a Vistabella, ara tens l'ocasió per admirar aquesta joia arquitectònica i singular del nostre patrimoni modernista.