Diari Més

Carta dominical

Neutralitat religiosa?

Arquebisbe de Tarragona

Creado:

Actualizado:

Benvolgudes i benvolguts, molts pares, provinents d'una genuïna tradició cristiana, a l'hora de decidir l'itinerari més coherent per a l'educació dels fills i filles en aquesta tradició han optat per una mena de neutralitat religiosa. A més, conversant amb ells, acabes descobrint que aquesta neutralitat es troba embolcallada d'una indiferència que no es dissimula gens.

Aquesta pretesa neutralitat religiosa en l'ensenyament és el símptoma d'un estat d'oposició a la fe dels més difícils de guarir; un estat personal que el mateix Nou Testament reflecteix i jutja amb molta lucidesa. Neutralitat és ací equivalent a tebior indecisa, quelcom que és diametralment oposat al Crist, que és el testimoni fidel i decidit de la veritat.

Una comunitat cristiana de finals del segle I va haver de sentir una forta reprensió per part de l'autor del llibre de l'Apocalipsi, a causa de la seva tebior espiritual. El llibre, quan es dirigeix als cristians de la ciutat de Laodicea els diu: «Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te. Tu dius: “Sóc ric, m'he enriquit i no em manca res”, però no t'adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu […]. Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues zelós i converteix-te. Mira, sóc a la porta i truco […]. Qui tingui orelles, que escolti» (Ap 3,15-22).

Aquella comunitat autosuficient vivia donada de ple al seu creixement econòmic. Laodicea, situada a l'Àsia Menor, era a finals del segle I una ciutat pròspera; una ciutat, com tantes en veiem avui, plena de negocis, de petites indústries i de cases de comerç. Enmig d'aquest batibull, la petita comunitat cristiana de la ciutat estava quedant engolida pels afers temporals i tenia altra feina que amoïnar-se per la seva fe. Evitaven qualsevol afirmació decidida que xoqués amb les idees majoritàries dels pagans. Manava el negoci. Hauria estat el clima ideal per a l'ensenyament i l'escola neutra. Si en el món antic s'hagués plantejat com avui el problema de l'ensenyament, ningú no pensaria que els pares cristians de Laodicea es posessin cap pedra al fetge per l'educació cristiana dels seus fills.

Necessitem aprendre, com els cristians de Laodicea, que hi ha una neutralitat impossible entre la vida i la mort, el bé i el mal, la veritat i la mentida, la professió pública i decidida de la fe i el fet de callar per a no incomodar o ofendre. No es pot ser honestament cristià sense sentir-se adolorit per una possible educació dels fills en la indiferència religiosa: en la tebior, això és, que ens faria ser refusats per Déu.

El fill o la filla no neixen cristians, com tampoc neixen amb una determinada visió del món ja feta i acabada. Un dia els caldrà dir l'última paraula personalment: acceptar o refusar. Però és tasca d'uns pares responsables preparar-los per acceptar allò que és, per a ells, la vida veritable.

Ben vostre.

tracking