Diari Més

Creado:

Actualizado:

Entrar a la meva biblioteca... Perdó, a la biblioteca de Mixeta i les seves companyes, perquè un servidor només és un usufructuari, és tota una aventura. Per cert, si en volen viure d'aventures d'aquestes només cal adoptar un mixo o mixa dels molts que recullen les associacions protectores d'animals. Bé, el cas és que l'altre dia estaven discutint sobre una llei que s'està debatent a Dinamarca. Segons em va explicar Mixeta, és un projecte de llei senzill presentat el 25 d'agost pel govern danès, però que porta en el seu si totes les contradiccions i fragilitats d'Europa. El seu objecte? Prohibir, sota pena de presó, aquestes “cremades” de l'Alcorà que han proliferat els darrers anys, àmpliament retransmeses per les xarxes socials. «Haurem entès –va reblar el clau Mixeta– que es tracta d'estendre-la a tots els llibres, per no semblar crear una llei excepcional, encara que sigui efectivament l'Alcorà el que pretén el text o potser no?»

I de fet, Dinamarca s'ha vist sacsejada els darrers anys, com la veïna Suècia, per polèmiques al voltant d'activistes d'extrema dreta, com Rasmus Paludan (24 milions de visualitzacions a YouTube), líder del partit Línia Dura, organitzant happenings amb l'únic propòsit de galvanitzar els seus seguidors. Mecanisme clàssic: el vídeo s'emet a tot el món, proliferen les protestes per part de les autoritats musulmanes sincerament commocionades així com per part de líders polítics encantats d'escalfar la seva opinió pública, mentre els mitjans de comunicació compten les amenaces i els atacs...

«Aleshores -va intervenir Boni- El govern danès no ho amaga: aquest tipus d'incident “mina la seguretat” dels danesos a tot arreu. Però el ministre de Justícia també insisteix que aquests actes són «insultants» i que, de fet, la imatge de Dinamarca com a país tolerant es posa en dubte. I aquí és on el problema es complica. És a un diari danès, cal recordar, on van sorgir les caricatures de Mahoma que van portar, anys més tard, a la matança de la redacció de Charlie Hebdo. Les pors dels poders públics no són pura fantasia».

«Tanmateix -vaig dir jo-, hi ha quelcom de profundament perillós en aquesta proposta de llei, i no només perquè sembla cedir davant les ordres i amenaces dels fonamentalistes que estan massa contents de fer creure que Occident discriminaria «els» musulmans, d'una manera victimista. Retòrica, perfectament perversa».

«I per què els llibres sagrats haurien de ser objecte de respecte als poders públics més que qualsevol llibre que porti l'emancipació, els somnis o la bellesa? -va preguntar la Kedi- Podem cremar Cervantes o Voltaire, però no la Bíblia o l'Alcorà? No fa tant, les escoles canadenques van organitzar amb els seus alumnes cremades de llibres com els còmics de'n Tintín, mentre que a Polònia uns clergues van cremar volums de la saga de Harry Potter. O més a prop, a Barcelona, un col·legi va retirar de la seva biblioteca contes com ara La ventafocs o Blancaneus i els set nans.

«El «respecte» no s'ha d'utilitzar mai com a pretext de res. Prova, sobretot, que la lluita no és de caràcter jurídic i que res no es resoldrà per llei. Europa està avui atrapada en un vici. Les seves poblacions musulmanes, fruit de les últimes onades migratòries, són objecte de propaganda permanent per part dels corrents fonamentalistes de l'Islam, que tenen com a objectiu lluitar, a Europa i als països musulmans, contra totes les formes de secularització. Aquesta pressió i els trastorns induïts per la immigració, els termes de la qual mai s'han debatut democràticament i serena enlloc, han provocat el despertar d'uns grups cada cop més radicals, tot i que Europa és també l'objectiu del soft power nord-americà i el seu comunitarisme complaent. Mescla sulfurosa. La salvació d'Europa està, però, als llibres. No solament en els de les religions, sinó els que alliberen l'home mitjançant el coneixement i la bellesa. Si no procurem una educació que obri les ments i els cors, no farem res. El respecte envers el proïsme ha de sorgir del fons de l'esperit, no s'ha d'imposar per llei» -va sentenciar Mixeta.

Llavors vaig recordar que a la Bebeltplatz de Berlín hi ha una placa amb una cita de Heinrich Heine: «On es cremen llibres, s'acabarà cremant també les persones», molt apropiada per descriure els fets ocorreguts el 10 de maig de 1933 en aquesta plaça berlinesa, on va tenir lloc una tragèdia, la més terrible crema de llibres realitzada pels nazis, encara que no va ser la primera ni seria la darrera. De fet, aquell mateix dia els nazis van destruir anàlogament altres llibres en altres places del III Reich. No s'ha de cremar cap llibre, ni tan sols el Mein kampf d'Adolf Hitler. De la seva lectura es desprenen lliçons que, si les desconeixem, no podrem evitar.

tracking