Diari Més

Creado:

Actualizado:

El títol no és meu, sinó del poeta Dante Alighieri, del qual enguany celebrem el 700 aniversari del seu traspàs. És un vers que pertany a la primera part de la Divina Comèdia, dedicada a l'Infern. I, a propòsit, un veritable infern és el que pateixen els gats i gossos abandonats abans de ser acollits per l'Associació Vallsgat. Podeu ajudar-la adoptant un d'aquests animalons intel·ligents i agraïts, tant que segons una historieta musulmana en la qual els humans no en sortim gens ben parats, seran els únics éssers que entraran al Paradís, perquè sempre han estat agraïts als seus benefactors. Si voleu comprovar-ho personalment, només cal que us adreceu a adopcionvg@gmail.com.

Ja que hem començat parlant de l'Infern de Dante, a la porta del qual hi ha escrita la frase «Abandoneu tota esperança», Mixeta m'ha recordat el que viuen els afganesos des de fa més de trenta anys. Precisament, aquest 2021 en fa vint de l'inici de la «Guerra global contra el terror», desencadenada per castigar els responsables de l'atemptat contra les Torres bessones a Nova York i que només ha servit per colpejar encara més al desventurat poble afganès. Unes operacions militars que aquell gran humorista que és George W. Bush, president que fou dels EUA, va batejar amb tràgica ironia com a «Llibertat duradora», que és el que comencen a viure la major part dels habitants d'aquell país, sobretot les dones. Els talibans, malgrat les seves promeses, ja han començat la cacera de l'home i una brutal repressió. Què es pot esperar d'aquesta trepa, que per segon cop ha aconseguit les regnes del poder? Què els diferencia dels del primer cop? Com va dir amb fastigosa frivolitat el responsable d'Afers Exteriors europeu José Borrell, «los talibanes son lo mismo, però ahora hablan mejor inglés». És natural, perquè quan van manar per primera vegada només tres països van reconèixer aquell règim nefast: Pakistan, Aràbia Saudita i els EUA. Per aquesta darrera part deu venir el millor coneixement de l'anglès.

Els afganesos ja han passat sota el rètol que ens va transcriure l'immortal poeta florentí. Ara gaudeixen de la «Llibertat duradora» que els hi hem portat. A propòsit, un senyor anomenat Adolf Hitler també feia servir la paraula «llibertat» a cor que vols, cosa que continuen fent els seus seguidors més o menys declarats. Potser pensant en tot plegat Madame Marie-Jeanne Roland, poc abans de ser guillotinada un 8 de novembre de 1793, va clamar «Llibertat, quants de crims es fan en el teu nom!».

Què ha passat en aquell país asiàtic potser no ho sabrem mai, perquè entre mentides i mitges veritats ens hem fet un embolic. Una de les mitges veritats és la de què l'Islamisme ha guanyat la guerra, però el cert és que, com en tantes ocasions, la Religió serveix per emmascarar els més sòrdids interessos polítics i econòmics. Un periodista italià, Roberto Saviano, l'autor de Gomorra, una obra que és un híbrid de novel·la, assaig i reportatge on denuncia les activitats delictives de la Camorra napolitana, la qual cosa li ha valgut estar amenaçat de mort, haver de viure sota protecció policial i amb constants canvis de domicili, ha escrit fa uns dies a la premsa del seu país, que la guerra de l'Afganistan «no ha estat la victòria de l'Islamisme, sinó la del narcotràfic». I en Saviano sap molt del que parla. El 90% de l'opi mundial es produeix en aquelles malaventurades terres i que, durant tots aquests anys, la seva producció i «comercialització» ha estat en mans dels talibans. La droga mou milions. En Saviano ens recorda que el cap de les tropes americanes a l'Afganistan, general Franks, va dir que «la lluita contra la droga no era de la seva incumbència». No era de la seva incumbència i costa la vida a milers de nord-americans cada any i, a més, fornia de diners als talibans que servien per comprar armes per matar els seus soldats? El periodista italià escrivia en 2006 que els habitants de Nàpols viuen diàriament escanyats pel poder, els diners i la sang. Ara també ho fan els afganesos. Que Déu els ajudi... I ens ajudi!

tracking