Córrer menys per viure millor!

Coincidint amb l’inici del curs escolar ha entrat en vigor la normativa de circulació coneguda com a Tarragona ciutat 30, a l’empara d’una amplíssima majoria de les forces polítiques tarragonines. Es tracta d’una política de mobilitat decidida i ambiciosa amb ingredients propis d’un canvi de model, on el vianant ha de ser el principal protagonista, seguit dels vehicles de mobilitat neta, el transport públic i els vehicles de combustió. De la Tarragona pensada per als cotxes a la Tarragona pensada per a les persones.

En síntesi, es tracta d’una reducció de la velocitat genèrica de circulació, que passa de 50 km/h a 30 km/h, acompanyada d’una regulació en l’ús de la bici i el patí. Això vol dir que tots els carrers seran a 30? La majoria sí, però no tots. Les carreteres estatals seguiran l’actual limitació. Els polígons es mantindran a 50. I les principals entrades a la ciutat, tals com Via Augusta, Avinguda Roma, Pont d’Armentera i Països Catalans, seran a 40. També hi haurà carrers residencials a 20 i zones de vianants a 10.

I és que els darrers anys la proliferació de vehicles de mobilitat personal ha generat una qüestió fins ara no resolta: mentre no hi hagi carrils bici, bicis i patins per on han d’anar, per la vorera o la calçada? Resolguem-ho amb claredat: per la calçada. Les voreres són perquè els avis passegin amb la tranquil·litat de saber que aquest és el seu espai. Al cap i la fi, els vianants són la raó de ser de qualsevol ciutat!

Altrament, les calçades no han de seguir sent el monopoli del cotxe -com fins ara- sinó que han d’esdevenir un espai segur i eficient també per altres usuaris, com els de bicis i patins. La normativa que entra en vigor persegueix fonamentalment possibilitar aquesta convivència tan plena de futur. A les voreres els vianants i a les calçades les bicis i patins!

El primer guany d’aquesta pacificació és en seguretat. Un cop ben establerta la mesura, preveiem una baixada dels atropellaments greus en vorera i en calçada. Un estudi de l’OMS demostra que reduir la velocitat de 50 km/h a 30 km/h disminueix 5 vegades la probabilitat de morir en cas d’atropellament. A Tarragona des del 2013 portem 6 persones mortes per atropellament i 16 defuncions per accident, mentre que a Pontevedra no pateixen cap atropellament mortal des del 2011, any en què van implantar la ciutat 30 de forma pionera. Aprenguem de Pontevedra, doncs!

El segon guany és en sostenibilitat. Els canvis ens permetran guanyar vianants, perquè les voreres seran més transitables, i alhora guanyar bicis i patins, reduint usuaris de cotxe. Aquesta transició d’usuaris de mobilitat de combustió cap a vehicles de mobilitat neta és un objectiu de primer ordre per Tarragona.

El tercer guany és en salut. És fàcil endevinar que estem promovent opcions de transport no contaminants i que impliquen exercici físic en graus diversos. El fet que siguin unipersonals els confereix un valor molt preuat en temps de pandèmia. En efecte, les bicis i els patins són opcions lliures de covid!

El darrer guany és econòmic i social, quelcom vital en temps de crisi. Primer, bicis i patins són assequibles i estan a l’abast de molta gent. Segon, són el mitjà més àgil per moure’s dins d’una ciutat amb diferència, i això ens fa més competitius com a ciutat. Tercer, impliquen el desenvolupament de tota una economia al voltant del disseny, la producció, la distribució, la venda i la reparació de bicis i patins. I quart, a mesura que el seu ús esdevingui, important s’anirà vitalitzant el comerç de proximitat.

M’hi aturo un moment, en això del comerç. El comerciant vol que passi molta gent per davant de la parada. Deixo apuntades algunes preguntes que conviden a la reflexió: Com passarà més gent per davant la nostra hipotètica parada, si el gruix de la gent es mou en cotxes de cinc places ocupades per una o dues persones o si aquesta mateixa gent es mou caminant, en bici i patinet? Com tindrem un espai públic més atractiu i menys congestionat? Com serà més fàcil que m’entrin a la botiga, si han d’aparcar un cotxe -a l’hora que tothom vol aparcar cotxes- o bé si estan exempts d’aquest suplici?

De cotxes n’hi ha de seguir havent i el seu ús moltes vegades és imprescindible. Però una ciutat excessivament organitzada al voltant del cotxe és sinònim de col·lapse, quelcom que no sembla massa racional. La qüestió és repensar la ciutat per tal que les persones que vulguin tirar endavant opcions de mobilitat més netes i a escala més humana, puguin fer-ho. I no perdre de vista que sense vianants no hi ha ciutat, o en tot cas no la que volem. Gràcies a totes i tots, correrem una mica menys, però conviurem més i millor.