Diari Més

Creado:

Actualizado:

Un pati és un element arquitectònic característicament mediterrani que ja s’emprava a l’antiguitat. Edificacions de molt diversa índole ho utilitzen com veurem. En principi, a l’arquitectura, es denomina pati a «un espai tancat per parets o galeries que a les cases i altres edificacions se sol deixar descobert» posem per exemple un claustre, on elements com l’aigua, l’art i la vegetació són protagonistes i li confereixen una atmosfera molt especial. El claustre i en general els patis són físicament un espai que és un lloc. Ben entrats com estem al mes d’octubre, des del carrer, se sent la bullícia dels patis de les escoles a mig matí. Són el lloc de relació veritable de nenes i nens, on la pilota, protagonista també en altres escales, continua estant molt present.

Estarem d’acord que un pati d’escola, és en sí un hàbitat i que no és tan aliè al món dels adults.

A l’hora de l’esbarjo, els nens es diverteixen, fan tractes, coneixen la solidaritat, la generositat, però també el poder, l’abús i l’egoisme.

En aquest hàbitat els nens, a més de jugar, aprenen a relacionar-se en definitiva, i sobretot desenvolupen eines que els hi seran molt útils en el seu futur.

Els patis, i d’això es preocupen les escoles, són llocs millors si ho són de convivència, inclusius, on les diferències no separen. I és per això que, avui dia, a l’arquitectura, es plantegen com a espais principals. A l’esbarjo, jugar, fer esport, llegir, parlar, descansar, observar la naturalesa és possible. Els patis són essencials en els col·legis, m’atreviria a dir que l’esbarjo és un termòmetre de com estan les coses. A les cases són assentament introvertit, focus de llum i circulació. Els gaudim a la primavera quan la vegetació està exultant, són llocs per descansar, desconnectar, relaxar-se i fins i tot divertir-se. El pati pot organitzar al seu voltant tota la vida de la casa i proporciona il·luminació, comunicació interior-exterior, ventilació i la possibilitat d’un espai exterior protegit.

Va ser a l’antiguitat, a Roma, Grècia i el Renaixement on la casa pati va tenir el seu major esplendor. La Domus Romana, era la residència de famílies adinerades i era també un lloc on es negociava i feia política, cosa que lamentablement, en aquests dies costa de veure. L’atri, donada la seva condició de lloc com explicava abans, també rebia hostes. Aquest comptava amb pintures decoratives, escultures, obres d’art i fonts, un «equipament» que suggereix incorporar aquest exterior a la mateixa casa.

Però no és necessari cenyir-se al pati tradicional, tenim multitud d’exemples a l’obra de Le Corbusier, Josep Lluis Sert, Coderch, Antonio Bonet, tots ells exponents de l’arquitectura moderna que van treballar aquest element d’una manera recurrent i brillant.

Com està el pati! És una expressió que es refereix a un fet excepcional, a la gatzara, a la imprudència, als excessos, al garbull, a les situacions inadequades o inusitades. Tot això no està tan lluny del que anem vivint d’algun temps ençà.

tracking