Diari Més

Creado:

Actualizado:

No tothom ho accepta d’entrada, però la vista és un sentit important a l’hora de menjar. Una amanida presentada amb cura, té més possibilitats de resultar agradable que si ens la porten «llençada» damunt d’un plat. Encara que, en ambdós casos, els ingredients siguin bons i la tècnica emprada, la més adient.

Però aquesta obvietat pot, a voltes, actuar en contra nostra. És el cas dels preparats envasats que mostren a l’embolcall una foto atractiva que, a l’hora de la veritat, no té massa a veure amb el contingut.

Uns pèsols turgents i verds com maragdes resulten ser uns «perdigons» arrugats i trencats. Unes promeses de xocolata interior abundant i fonent acaben essent realitats escasses i resseques. Dues de les moltes irregularitats (ens atrevim a dir-ne estafes?) que podem patir en comprar productes preparats i envasats. Una tècnica criticable que l’OCU ha batejat com «etiqueta trampa» i que, de la mà de les comandes a distància, s’està estenent a altres àmbits de les nostres compres. Donar una imatge atractiva i suggeridora per trencar la primera barrera de recel de l’hipotètic comprador. Això, si no té el reforç d’alguna paraula màgica (artesà, tradicional, casolà, natural...) que acabi de decantar la balança. Després, un cop feta la transacció i dut el preparat a la cuina, el pollastre va per ell. Pel comprador, clar. Perquè, fora del super, la publicitat seguirà fent la seva feina. Mostrant menjadors feliços, elaboradors disfressats de científics, cuiners lloadors de les virtuts... Tots al servei de l’industrial. I el consumidor acabarà donant per bo el preparat. Més pel renom de la marca que per les qualitats intrínseques del que menja.

La solució no és fàcil. Les «etiquetes trampa» saben molt bé que les imatges tenen la partida guanyada al text de lletra lil·liputenca que les acompanya. Jo aconsello fer un joc. Comprar una peça de cadascuna de les dues o tres versions que ens ofereix la lleixa, fer-ne un tast i aixecar acta del veredicte del jurat familiar. Com en un concurs de cuina a la televisió. On, per cert, també hi ha photoshop, no us creieu tot el que veieu.

tracking